dimecres, 24 de febrer de 2016

LA LÍNIA DE P3 ...NI TOCAR-LA!!!

L'anunci de la supressió d'una línia de P3 a la nostra ciutat, representa, des del meu punt de vista, una petita càrrega de profunditat, inserida en un procés d'ampli abast que té com a objectiu la transformació de l'Escola Pública en una alternativa perifèrica i, per tant secundària, que, renunciant als seus orígens, esdevingui en una mena de mur de contenció social, buida de continguts i d'objectius igualitaris.


En un temps, de futur incert, amb ressò de republicanisme, els mateixos que ens prometen una Catalunya idil-lica, esmolen les tisores de les retallades en l'educació i palesen, una vegada més, la perversió intel.lectual de proclamar-se hereus d' un projecte i carregar sistemàticament contra un dels pilars què l'haurien de sustentar:

 
“Una generació educada en els valors del republicanisme, farà impossible tornar
enrere."

A començament dels anys setanta, la imatge colpidora d'una caravana d'autobusos que traslladava els nostres nens i nenes a una escola de Barcelona, perquè Sant Feliu no disposava d'escoles, va passar a formar part de la quotidianitat. És cert que existien col·legis privats profundament arrelats a la ciutat, però inaccessibles per a la majoria de les famílies amb fills en edat de ser escolaritzats.


Davant aquesta situació esfereïdora, Sant Feliu es va moure. Col·lectivament, vàrem somiar amb una societat cohesionada, conscients que un dels fonaments d'aquesta fita era l'existència d' una Escola Pública de qualitat. La suma de voluntats es va transformar en impuls cívic i va modificar la realitat. Al llarg de dues dècades, es va anar teixint una oferta educativa que garantia l'absorció de la demanda a l'ensenyament Primari, Secundari obligatori, Batxillerat i Formació Professional. L'Escola Pública va mobilitzar capacitats, il·lusions i projectes que ens han fet sentir la satisfacció i l'orgull d'una feina ben feta.

Per això, Sant Feliu es torna a moure avui en defensa de les fites aconseguides i per dir amb tota rotunditat que l'educació no es toca.

El tancament d'una línia de P3, suposa un pas enrere que no ens podem permetre. Ens diran que es tracta d'una mesura conjuntural, fruit de la maleïda crisi i de la manca de diners. No és cert: els diners hi són, i les prioritats també. Aquesta nova retallada és un pas més en l'estratègia de desmantellar pas a pas l'escola pública o, si més no, de transformar la seva essència.

L'existència d'una Escola Concertada, obliga a les institucions educatives a tenir present aquest model i a vetllar pel compliment dels acords, però més enllà d'aquesta obvietat, cal desemmascarar allò que amaga la idea de la igualtat d'oportunitats de partida. En una societat no igualitària i complexa, portar a la pràctica aquesta premissa, repetida una i mil vegades, i dotada d'una força magnètica inqüestionable, suposa generar, a mig i llarg termini, més desigualtat. En aquestes condicions, l'escola perd la seva capacitat compensadora i perpetua les diferències socials

La societat, en aquest cas la nostra, ha d'entendre que l'Escola Pública necessita de la discriminació positiva, que permeti als docents individualitzar l'atenció i implementar els recursos que afavoreixen la formació integral dels alumnes, partint de la seva situació personal i atenent, especialment, els aspectes que poden dificultar la seva integració i el procés d'aprenentatge.

L'educació no és un negoci i no podem permetre la incorporació d'elements propis d'una economia de mercat a l'àmbit educatiu. L'escola no es pot regir per les lleis de l'oferta i la demanda. La tendència demogràfica no pot justificar la retallada d'unes dotacions que, en cap cas, haurien de ser contemplades de forma quantitativa i finalista. Si hi ha menys nens, els recursos ja consolidats s'han de reorientar i optimitzar per tal d'aconseguir millorar els resultats.

No vull deixar de banda un altre aspecte que considero rellevant. El tancament d'una línia, no només té conseqüències negatives pel que fa a l'àmbit pedagògic. Llocs laborals que afecten al personal administratiu i de serveis, probablement, també poden ser amortitzats, i l'urpa de l'atur sacsejarà de nou alguns dels nostres veïns. No podem aturar la crisi, no es fàcil revertir les polítiques globals, però podem actuar en el nostre petit ecosistema i impedir que es perdi un sol lloc de treball públic. Ser solidaris també ens defineix com a ciutadans.

Sant Feliu es mou, com ho farem sempre, per avançar i per defensar les conquestes
socials, fruit de les lluites d'ahir. I ens hem de moure plegats, aparcant les diferències i reforçant tot allò que sé que ens uneix. L'educació ens afecta a tots i totes. Com afirma Tonucci, "La ciutat educa", i la nostra vol continuar construint una societat vertebrada, inclusiva i cohesionada.

Som Sant Feliu i a Sant Feliu, “LA LÍNIA DE P3 ...NI TOCAR-LA!!!

M. Luz Morales


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada