dimecres, 7 de gener de 2015

Un fantasma recorre Europa, el fantasma de SYRIZA


La possibilitat de victòria de l'alternativa política d'esquerres a Grècia ha ficat la por al cos al bàndol de la dreta i de tots els que han defensat i defensen polítiques neoliberals, tant a Grècia com a la resta d'Europa. 


La burgesia europea s'hi juga molt i té les de perdre, ho saben i no s'estaran de braços encrecuats. L'allau d'atacs, amenaces i coaccions de tota mena no s'aturarà, anirà en augment de manera exponencial a mesura que s'apropi el 25 de gener, dia de les eleccions gregues. La classe treballadora europea hem de ser conscients d'això i fer un cop de mà a les companyes gregues.

Aquesta por paneuropea i neoliberal, es manifesta singularment al panorama de mitjans de l'Estat espanyol, amb la seva característica principal, la manca de pluraritat i el desequilibri de la cobertura informativa en funció d'interessos aliens al periodisme i a la informació.

Mentre la majoria de mitjans, d'obediència descaradament dretana o liberal, ataquen sense descans totes les alternatives polítiques d'esquerres, una minoria de mitjans, suposadament progressistes, defensen una de les potes d'aquesta alternativa, però oblidant misteriosament, l'altra. Oblidant, per exemple, que SYRIZA, IU i EUiA són membres del mateix partit, El Partit de l'Esquerra Europea, http://www.european-left.org/

En quina clau s'ha de llegir aquesta defensa "parcial" de l'alternativa política d'esquerres?
Es pot defensar realment una alternativa política de manera "parcial" sense posar en perill el seu caràcter alternatiu?

Molt senzill, es tracta de mirar quins són els propietaris dels mitjans, de tots els mitjants, veure quins interessos representen i tornar a analitzar la siutació.

Cito literalment a Manuel Vázquez Montalbán:

El abecé del descodificador de cualquier medio de comunicación es saber quién es el propietario de ese medio y qué espera conseguir del control de la conciencia del receptor. Vender ejemplares de diarios, horas de audiencia en radio y televisión? En efecto, algunos medios son negocios en sí mismos, pero otros no, otros con instrumentos de relaciones públicas de grupos de presión que están dispuestos a financiarlos a cambio del efecto benéfico de la alienación del consumidor.

Si hacemos un análisis de contenido de los medios dominantes se percibe unicidad de motivaciones y finalidades en la transmisión de jerarquía de valores, aunque aparentemente unos medios se enfrenten a otros por las audiencias.
Un medio puede apostar por una formación política y los demás por otras, pero la visión de lo humano, de lo histórico, de la finalidad de la relación entre lo humano y lo histórico es esencialmente la misma En qué creen y qué esperan?

Bé, suposo que a aquestes alçades ja deuen endevidar que els propietaris/gestors dels mitjants de que parlem són José Manuel Lara Bosch, un ric i poderós conservador, dels de tota la vida, http://www.lamarea.com/2013/09/02/la-mano-del-pp-en-la-direccion-de-los-medios-de-comunicacion/ i Jaume Roures, conegut pel seu suposat esquerranisme http://www.larepublica.es/2014/11/la-revista-mongolia-destripa-al-diario-publico-principal-apoyo-de-podemos/ i els seus hobbies d'obrer http://www.periodistadigital.com/periodismo/prensa/2013/01/04/jaume-roures-veleros-mongolia-media-relais.shtml
 
Com seria mes eficaç combatre la possiblitat real de canvi, amb el buit informatiu complet o donant volada a la part menys organitzada de les forces d'aquest canvi?

Es cortocircuitaria la unitat si la caixa de resonància la tingués la part mes organitzada del moviment polític alternatiu, aquell mes persistent en la persecució del canvi?

Respostes fàcils a totes dues preguntes.

Es tracta d'impedir la unitat popular per reduïr al màxim la possibilitat d'èxit de l'alternativa, al mateix temps que es dona una imatge/marca país de normalitat democràtica i es millora el compte de resultats de la pròpia empresa.

Així de senzill i així de clar.

I tot això havent desmovilitzat profundament la població, en espera de l'arribada del mesies. Que més vol el PP en l'últim any del seu desastrós mandat?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada